Senyora Sílvia Àlvarez, de la Comissió de Festes, així com totes les persones que han ajudat en aquests actes de la festa major 2011. Senyores i senyors, veïns i veïnes, així com convidats de la nostra estimada urbanització de Casa Roja…
Sempre he fet gala del meu reconeixement vers les persones que fan les coses de manera altruista, amb l’únic agraïment, o NO, dels seus veïns i veïnes, per tant, FELICITATS a totes les persones que han fet possible que enguany CASA ROJA també tingui la seva FESTA, la seva FESTA MAJOR, com qualsevol nucli del nostre municipi.
Quan em van demanar de fer el pregó em vaig sentir per una part molt afalagada, però per l’altra una mica preocupada per aquest gran compromís que significa redactar i llegir un PREGÓ, que tingui la finalitat de donar per inaugurada la festa major, que sigui amè, ni curt ni llarg, perquè la gent no es cansi d’escoltar-te, però a la vegada donar una pinzellada del que significa viure en un lloc com aquest.
Quan dic PREGÓ o PREGONER recordo quan jo era petita, el nostre antic agutzil anava amb una trompeta i anunciava qualsevol notícia a viva veu. Suposo que era perquè la gent normalment no llegia els bans municipals i no tenia la sort que es publiqués l’agenda mensual actual o el programa de festes. Jo, com he dit abans, encara ho recordo amb molta simpatia, I TOTS ELS NENS I NENES QUAN EL VÈIEM AMB LA TROMPETA LI ANÀVEM AL DARRERE COM SI FOS UNA GRAN FESTA, per assabentar-nos d’alguna novetat, encara que potser no hi enteníem gaire. Avui dia les noves generacions se’n riurien de tot plegat. Actualment amb Internet, pàgines web, Twitter, Facebook… ens podem assabentar perfectament de què fan a l’altra banda del món, però potser no al costat de casa nostra, per tant, que sapigueu TOTS I TOTES que CASA ROJA ESTÀ DE FESTA, DE FESTA MAJOR!
Parlant de festa major, penseu que la vostra és la que tanca el cicle de festes del municipi, però que sigui l’última no vol dir la menys important sinó que per costum o tradició sempre s’ha fet el primer cap de setmana d’agost, segurament per poder coincidir amb la majoria de gent en temporada de vacances. Per tant, avui 5 d’agost, comença la festa major!
Celebro que un any més pugueu gaudir dels nombrosos actes que tindreu, tant per a grans com per a petits, i doneu recolzament a aquesta nova Comissió de Festes que segur que hi ha posat tot el seu entusiasme, il·lusió i saber fer en tots i cadascun d’ells.
Aporteu després, si cal, els vostres suggeriments per si s’ha de millorar alguna cosa, amb respecte i optimisme, i feu que any rere any sigui més lluïda i plena de convivència entre els veïns, familiars i amics i que tots junts us sentiu orgullosos de formar part d’un nucli preciós, tranquil, on podreu veure créixer els vostres fills i néts, en pau i bona harmonia entre tots.
N’hi ha que diuen que l’import que es gasta en festes és malaguanyat o que es pot passar sense, que hi ha moltes altres prioritats, en canvi d’altres, entre els quals em considero, pensem que una FESTA MAJOR ens aporta molta il·lusió, bona relació amb els veïns i per tant és una GRAN INVERSIÓ EN CONVIVÈNCIA.
Com a alcaldessa del municipi de Banyeres del Penedès, que és un municipi petit, crec que s’ha d’estar molt al costat del poble, però en el cas del nostre i a causa de la gran dispersió de nuclis de població, encara més, ja que el fet que estigueu una mica allunyats del nucli principal us dóna potser en algunes ocasions molta més llibertat que altres no tenen, però també pot comportar un problema a l’hora de veure’s recolzats i emparats per les instal·lacions municipals de què gaudeix el nucli principal: oficines de l’Ajuntament, consultori mèdic, serveis socials, Escola Mare de Déu del Priorat, Escola Bressol, instal·lacions esportives, etc.
En moltes ocasions he dit a les persones que estan a l’equip de govern del nostre Ajuntament que haurien de sentir que Banyeres és la mà i cada un dels nuclis de població són els dits, i a qui de nosaltres no li faria mal que algun dels nostres dits tingués algun problema? Per tant, la nostra responsabilitat és la de vetllar per què TOTS ELS DITS DE LA MÀ, en aquest cas TOTS ELS NUCLIS DE POBLACIÓ, se sentin, com he dit abans, recolzats i no desemparats. Quan parlo de Casa Roja sempre em ve al cap l’hort que tenia el meu pare en aquesta zona i que de petita venia amb els meus germans a buscar verdures, fruita… I sobretot tinc en el meu record la visió de quan jugàvem A LA RIERA entre les canyes, tot pensaments de bons records i moltes nostàlgies, però d’això fa molt de temps i aquí encara no hi havia ni hi vivia cap de vosaltres. Però us podeu imaginar el canvi BRUTAL que ha patit tot aquest indret, però també tots els altres?
Quan tenia 15 anys, crec que no érem més de 500 persones: no hi havia ni el barri de Cristalería, la Pinatellada, ni el Priorat, ni els Boscos, ni Casa Roja, només hi havia urbanitzat el casc vell de Banyeres, un carrer a les Masies, que per això segurament es deia així, i Saifores, en aquella època, tota aquesta zona la vèiem molt LLUNY. RECORDO QUE els de casa només em deixaven anar a jugar a la Torre i com a molt fins al Pujolet, però de cap manera al bosc del Casconar, al costat del mercat, que només hi anava a buscar molsa per al pessebre, o a la Pinatellada, on anàvem a buscar l’espígol per la FESTA DE REIS que era tradicional fer-ne uns manats i cremar-los. Però sempre hi havia d’anar acompanyada d’algú, sobretot de la colla del meu germà gran, ja que es considerava molt, molt lluny del poble… i ara és pràcticament tot zona urbana. Però s’han acabat les nostàlgies, ara hem de mirar cap al futur del nostre municipi i, com no, també d’aquest nucli tan entranyable i, a més, l’únic que queda que encara en podríem dir “privat” i, per tant, hem de treballar de valent perquè us sentiu ja des d’ara, però sobretot quan vosaltres considereu, una part important del nostre gran municipi de Banyeres del Penedès.
Per això s’està treballant en el projecte del Centre Cívic, per tenir unes instal·lacions adients per poder acollir també totes les vostres tertúlies, trobades i festes que organitzeu. Crec, sincerament, que això ha de comportar, si cal, més convivència i agermanament i fer “poble”, tal i com diem nosaltres.
També una altra vella reivindicació és que hem de veure la possibilitat de solucionar el tema dels accessos, que es pugui passar de camí municipal a carretera comarcal o provincial i així poder obtenir els ajuts necessaris per part de totes les administracions i condicionar-los com déu mana.
Per tant, tenim molta feina per fer, però ara no voldria allargar-me més… perquè tots i totes ja tenim ganes de sopar… Per això només em resta dir que queden inaugurats tots els actes de la festa major!
BONA FESTA MAJOR!
VISCA CASA ROJA!
VISCA BANYERES DEL PENEDÈS i VISCA CATALUNYA